dilluns, 15 de juny del 2009

DARRER QC: ELS BALADRES

Aquest divendres vam fer el darrer Quadern de d'aquest curs.
Val treballar i observar ELS BALADRES (clica!).
Vam observar-los a l'entrada de les caves de Cal Tutusaus: n'hi ha dos exemplars força grans de dos tipus de flors diferents. També tenen colors roses diferents (a la foto es pot veure).
Aquesta vegada vam començar la sessió amb una cançó. Al final de tot hi teniu la lletra, de la qual en vam extreure algunes característiques d'aquest arbust, que vam poder comprovar després a l'observació, sobretot dels lloc on pot viure, de les necessitats d'aigua...
És un Arbust alt, que sol assolir entre 3 i 4 m d'altura, de tija llenyosa amb escorça llisa de color entre marró i gris. Presenta moltes branques, des de la mateixa base del tronc, gruixudes, rectes i flexibles que treuen un làtex tòxic en trencar-se.
Les fulles són simples, oposades o, més habitualment, verticil·lades de 3 en 3 (ho vam verue, us recordeu?). Fan entre 5 i 21 cm de llarg i entre 1 i 4 cm d'ample; són llargament lanceolades, glabres (sense pèls) i amb el pecíol curt (de 5 a 10 mm). El limbe és de color verd intens, presenta una textura coriàcia (semblant al cuir), és enter, presenta un nervi central molt marcat i de color blanquinós o groguenc, amb nervacions secundàries pinnades, molt nombroses i denses.

També us deixo aquests tres videos per a poder escoltar la cançó tantes vegades com vulgueu. A veure quina versió us agrada més. La primera em sembla que és del mateix autor (i potser la segona, també) i està enregistrada en directe (sentireu la gent de fons). La darrera és d'en Gerard Quintana. La versió de Menaix a Truà que vam escoltar no l'he trobada per penjar-vos-la aquí.




Flors de baladre (Isidor Marí)


Flors de baladre en un torrent
per on no passa mai sa gent,
amb poca cosa en tenen prou
per treure un altre color nou.

Flors de baladre en un torrent
tenen el cor de sol i vent,
viuen només d'allò que cau:
aigua de núvol i cel blau.

Flors de baladre en un torrent
no es venen per deu ni per cent.

Creuen que tenen un gran riu
quan fa un ruixim de mig estiu,
i es deixen dur torrent avall
com ses al·lotes cap a un ball.

I ses que queden, quan no plou,
obrin els ulls per veure el sol,
i dos teulats que tenen set
en es cocons fan un glopet.